Individuals
A l’escola són objecte de burles, bromes desagradables, els anomenen amb malnoms, els insulten, els molesten, a vegades són ignorats, sovint estan implicats en discussions i baralles en les que es troben indefensos i sempre acaben perdent; en el joc són els últims en ser triats, al pati solen quedar-se a prop del mestre, no tenen gaires amics…
A classe tenen dificultat per parlar, donen una impressió d’inseguretat i/o d’ansietat, tenen un aspecte contrariat i trist, presenten un deteriorament gradual del rendiment escolar…
A casa: tornen a casa amb la roba trencada, amb els llibres fets malbé, han “perdut” objectes i/o diners, demanen que els acompanyin a l’escola o no hi volen anar, fan conductes d’evitació de determinats llocs, determinats dies o classes…, fan camins il·lògics per anar a l’escola, no els conviden a casa dels companys, tenen malsons, trastorns psicosomàtics, senyals de cops i esgarrinxades, canvis d’humor sobtats…
Col·lectius
A vegades el maltractament apunta a grups concrets que presenten trets diferencials ètnics, culturals o d’un altre tipus (bullying racista, homòfob, sexista…). D’altres vegades l’abús de poder i el maltractament són la forma habitual de relació entre els alumnes, tot i que no apuntin permanentment a la mateixa o les mateixes persones. Això no seria bullying però indicaria un deteriorament generalitzat del clima de convivència que caldria millorar.
En ambdós casos sempre representa un entorpiment del desenvolupament de l’activitat a l’aula, al treball dels altres companys i al treball del professorat. Afecta el compliment de les finalitats, les relacions i els processos d’ensenyament-aprenentatge en el seu nivell més bàsic.
L’aparició freqüent de graffitis insultant alumnes o grups d’alumnes, l’ús habitual de malnoms, situacions d’exclusió social, dificultats d’atenció generalitzats i baixos resultats acadèmics, distanciament envers els adults i manca de capacitat de gestió i resolució de conflictes, entre d’altres, són indicadors d’aquestes situacions.
