Maltractament físic
Directe: Pegar, intimidar, amenaçar amb armes…
Indirecte: Amagar, robar, trencar… objectes o pertinences.
Maltractament verbal
Directe: Insultar, burlar-se, riure’s d’un/a, anomenar amb malnoms…
Indirecte: Parlar malament d’algú, fer córrer rumors…
Exclusió social
Directa: Excloure, no deixar participar algú en una activitat…
Indirecta: Ignorar, “ningunejar”, tractar com un objecte…
Per la reiteració que defineix una situació d’assetjament el maltractament psicològic és present en totes les categories.
En les formes directes l’agressió és evident i la víctima s’adona que algú li està fent mal. En canvi, les formes indirectes poden ser molt subtils. La víctima veu que alguna cosa no funciona però no acaba de saber què. El fet que l’agressió no s’identifiqui clarament pot desestabilitzar molt; la víctima arriba a dubtar de les seves pròpies percepcions i això representa una font enorme d’estrès i ansietat i un atac directe a la seva autoestima.
Podem parlar de:
Parlem de bullying racista (o xenòfob) quan s’agredeix a una persona per motius racials com el color de la pell, l’origen ètnic o les creences culturals o religioses.
Cal recordar que, en aquests casos i en molts d’altres, el racisme sovint només és l’excusa per justificar les agressions.
Van Dijk, T*. defineix el racisme com “un sistema social d’abús de poder o dominació, reproduit per pràctiques socials de discriminació d’una banda i per ideologies i actituds de prejudici per una altra”.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, tot i que molts professors rebutgen conscientment el racisme obert i descarat, no hem de pensar que formes més subtils de prejudici i de racisme hagin desaparegut del discurs educatiu o dels llibres de text. Les recerques demostren que entre d’altres formes discursives, el discurs educatiu roman com una de les fonts d’adquisició d’actituds etnocentristes i racistes.
Protocol de prevenció, detecció i intervenció, enfront situacions d’odi i discriminació (Dep. d’Educació, Generalitat de Catalunya)
– SOS Racismo (Madrid)
– SOS Racisme (Barcelona)
*Van Dijk, T. (2005) a Discourse and racism in Spain, in APAC, Quaterly Magazine, 53.
S’anomena bullying o assetjament sexual qualsevol conducta sexual no desitjada, que pot incloure tocaments, un llenguatge obscè, bromes sexuals, comentaris sobre la superioritat d’un sexe sobre l’altre, etc. entre iguals.
L’assetjament sexual és un tema poc considerat a l’escola secundària i encara menys a primària. La manca d’atenció sobre aquestes conductes en la preadolescència i l’adolescència, és un greu error ja que moltes de les actituds sexistes de la gent adulta s’han format en aquests primers anys i poden constituir el germen de futures agressions de “violència de gènere”.
No són només agressions o amenaces directes, sinó també d’indirectes: rumors, represàlies i microviolències, que també són freqüents en situacions relacionades amb les dinàmiques de parella (dating violence).
S’ha demostrat una correlació entre la implicació en conductes de bullying i la implicació en conductes d’assetjament sexual. És important identificar aquestes conductes i intervenir el més aviat possible per promoure unes relacions més saludables.
Protocol de prevenció, detecció i intervenció, davant la violència masclista entre l’alumnat (Dep. d’Educació, Generalitat de Catalunya)
Com a exemple: Programa Estimar no fa mal de l’Institut Català de les Dones sobre agressions sexuals.
S’anomena bullying homòfob a aquelles conductes de maltractament que tenen com objecte l’orientació sexual de la víctima o aquelles més genèriques que es pretenen justificar per motius de la seva homosexualitat, real o imaginada.
El terme bullying homòfob posa de relleu una situació que mereix una major atenció per part dels educadors i de la societat en general. Ningú no es mereix ser maltractat; la gravetat del fet no ve donada per les característiques de la víctima sinó pel fet de l’agressió en sí mateixa.
Els estudis posen en evidència que els nois i les noies que formen part d’una minoria sexual (LGBTI) i els que manifesten incertesa sobre la seva orientació sexual, declaren ser més víctimes d’intimidació, d’assetjament sexual i de violència física que els adolescents pretesament heterosexuals.
L’escola és un lloc on es poden sentir amb freqüència comentaris homòfobs, fets a vegades pels alumnes o fins i tot pels mateixos professors, sovint sense intencionalitat conscient, però que no afavoreixen la creació d’un clima respectuós amb les diferències individuals. A més, malgrat que comentaris aïllats no es poden qualificar de bullying, a la llarga poden facilitar l’aparició de conductes de maltractament físic i/o sexual.
Els estudis sobre maltractament indiquen que aquests col·lectius de persones són especialment vulnerables. Per això és important (1) posar més atenció a aquests tipus de conductes que gaudeixen de cert grau de permissivitat per part dels adults, però que poden ser precursores de victimització i (2) donar un tractament adequat al tema.
Protocol de prevenció, detecció i intervenció, enfront l’assetjament escolar a persones LGBTI (Dep. d’Educació, Generalitat de Catalunya)
Casal Lambda (Barcelona) Pàgina d’enllaços amb webs d’interès sobre la normalització del fet homosexual.
Associació COGAM (Colectivo de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales de Madrid) amb material i informació sobre com tractar el tema de l’orientació sexual als instituts.
Fundación Triángulo ONG per a la igualtat social de gays i lesbianes on trobareu materials de sensibilització contra el bullying homofòbic.
Quan l’assetjament té lloc mitjançant l’ús de mitjans electrònics (internet, telèfon mòbil…) parlem de ciberbullying.
Comparteix amb el bullying els elements de desequilibri de poder, reiteració i intencionalitat. A vegades pot ser conseqüència o continuació del bullying escolar.
Protocol de prevenció, detecció i intervenció, enfront el ciberassetjament entre iguals (Dep. d’Educació, Generalitat de Catalunya)
